Color de sang

L’home es deia Radan (cosa ben secundària), i sabia què volia: per això l’havien pagat (cosa essencial). Però Nichols ja s’havia posat en camisa d’onze vares i tenia el paquet en lloc segur. Ara que la noia havia mort (i no precisament de mort natural), es pensava que era seu. També ella va apropiar-se’l quan morí Teece, i aquest tampoc no l’havia aconseguit legalment (detall que no l’amoïnava gens). De fet, els diners ja començaven a passar per massa mans i tothom se’n sortia amb els peus per davant. Situació ben enutjosa fins i tot per un home tossut com Nichols, el qual, pel restant, tenia la sort d’estar casat amb una dona ben capaç de prendre una decisió. Més que res perquè la por se la menjava, naturalment…